TRANSHUMÀNCIA
Els camins de Transhumància foren origen dels pobles i economia del Lluçanès. Els elements culturals que es deriven de l’activitat transhumant són d’una gran riquesa patrimonial: basses d’abeuratge dels ramats, pletes, fites ramaderes, cases de parada que servien d’hospedatge a ramats i pastors, i costums, tradicions, llegendes, oficis (pastors, tonedors, paraires, filadors, teixidors o traginers), fires, festes, mercats i balls que sorgeixen vinculats als camins ramaders.
Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població.
Actualment trobem 4 camins ramaders senyalitzats al Lluçanès, molt interessants per recórrer fent senderisme, a cavall i algun tram a BTT.
Des del cicle Brots de Cultura Transhumant us animem a planificar-vos un dia complet al Lluçanès arribant a peu a través d’aquests camins ramaders gaudint de paisatge i tradició per arribar a lloc i omplir el càntir de cultura popular.
A prop del Santuari dels Munts, a Sant Agustí de Lluçanès, hi passa el Camí de Llevant, que fa parada a l’Hostal del Vilar, als peus del camí que puja cap el Santuari. Coneixeu el llegat de la Fira de l’Hostal del Vilar, una de les fires de transhumància més importants de Catalunya? Descobriu-la aquí.
Pel nucli urbà d’Olost travessa el Camí Transversal, des d’on et serà molt fàcil arribar fins el punt més alt, a Sant Adjutori.
Alpens és un bon encreuament de camins transhumants, teniu per triar: el camí de Llevant, el camí Central i no gaire lluny del nucli també hi passa el camí de Ponent.
El camí de Llevant, t’acostarà al nucli de Sobremunt.
Els camins de Transhumància foren origen dels pobles i economia del Lluçanès. Els elements culturals que es deriven de l’activitat transhumant són d’una gran riquesa patrimonial: basses d’abeuratge dels ramats, pletes, fites ramaderes, cases de parada que servien d’hospedatge a ramats i pastors, i costums, tradicions, llegendes, oficis (pastors, tonedors, paraires, filadors, teixidors o traginers), fires, festes, mercats i balls que sorgeixen vinculats als camins ramaders.
Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població.
Els camins de Transhumància foren origen dels pobles i economia del Lluçanès. Els elements culturals que es deriven de l’activitat transhumant són d’una gran riquesa patrimonial: basses d’abeuratge dels ramats, pletes, fites ramaderes, cases de parada que servien d’hospedatge a ramats i pastors, i costums, tradicions, llegendes, oficis (pastors, tonedors, paraires, filadors, teixidors o traginers), fires, festes, mercats i balls que sorgeixen vinculats als camins ramaders.
Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població.
Actualment trobem 4 camins ramaders senyalitzats al Lluçanès, molt interessants per recórrer fent senderisme, a cavall i algun tram a BTT.
Des del cicle Brots de Cultura Transhumant us animem a planificar-vos un dia complet al Lluçanès arribant a peu a través d’aquests camins ramaders gaudint de paisatge i tradició per arribar a lloc i omplir el càntir de cultura popular.
A prop del Santuari dels Munts, a Sant Agustí de Lluçanès, hi passa el Camí de Llevant, que fa parada a l’Hostal del Vilar, als peus del camí que puja cap el Santuari. Coneixeu el llegat de la Fira de l’Hostal del Vilar, una de les fires de transhumància més importants de Catalunya? Descobriu-la aquí.
Pel nucli urbà d’Olost travessa el Camí Transversal, des d’on et serà molt fàcil arribar fins el punt més alt, a Sant Adjutori.
Alpens és un bon encreuament de camins transhumants, teniu per triar: el camí de Llevant, el camí Central i no gaire lluny del nucli també hi passa el camí de Ponent.
El camí de Llevant, t’acostarà al nucli de Sobremunt.
Actualment trobem 4 camins ramaders senyalitzats al Lluçanès, molt interessants per recórrer fent senderisme, a cavall i algun tram a BTT.
Des del cicle Brots de Cultura Transhumant us animem a planificar-vos un dia complet al Lluçanès arribant a peu a través d’aquests camins ramaders gaudint de paisatge i tradició per arribar a lloc i omplir el càntir de cultura popular.
A prop del Santuari dels Munts, a Sant Agustí de Lluçanès, hi passa el Camí de Llevant, que fa parada a l’Hostal del Vilar, als peus del camí que puja cap el Santuari. Coneixeu el llegat de la Fira de l’Hostal del Vilar, una de les fires de transhumància més importants de Catalunya? Descobriu-la aquí.
Pel nucli urbà d’Olost travessa el Camí Transversal, des d’on et serà molt fàcil arribar fins el punt més alt, a Sant Adjutori.
Alpens és un bon encreuament de camins transhumants, teniu per triar: el camí de Llevant, el camí Central i no gaire lluny del nucli també hi passa el camí de Ponent.
El camí de Llevant, t’acostarà al nucli de Sobremunt.
Camí ramader de Llevant
Travessa el Lluçanès de sud a nord per la part més oriental, fent de partió entre les aigües del Ter i les del Llobregat, i passant per indrets on els pastors, juntament amb els ramats, hi feien parada. Uns exemples són l’Hostal del Vilar, la Remolta de Rocatova o els Torrats d’Alpens. És un dels últims camins que han utilitzat els pastors transhumants per a conduir-hi els ramats.
Camí ramader Transversal
El Camí Transversal, que utilitza en alguns punts el camí ral entre Vic i Berga, parteix el Lluçanès pel bell mig, d’est a oest. A Santa Creu de Jutglar (Olost) es creua amb el camí ramader central o Camí Ramader de Marina. El camí antigament era utilitzat per a portar els ramats de les valls interiors i prelitorals a les pastures d’estiu del Cadí i la Cerdanya.
Camí ramader de Ponent
El Camí de Ponent és paral·lel al Central seguint la partició d’aigües entre la Riera de Merlès i la Gavarresa. Era el camí que antigament utilitzaven els ramats per anar a Castellar de N’hug a passar l’estiu. El tret més característic d’aquest camí és que no creuava cap població al seu pas pel Lluçanès.
Camí ramader Central
Forma part del Camí ramader de Marina, pren una direcció nord-sud, i és un dels camins ramaders més importants del Lluçanès. Aquest camí unia el monestir de Poblet i la Cerdanya francesa i era la ruta per on passaven les ramades d’aquest monestir de l’Ordre del Cister.
Camí ramader de Llevant
Travessa el Lluçanès de sud a nord per la part més oriental, fent de partió entre les aigües del Ter i les del Llobregat, i passant per indrets on els pastors, juntament amb els ramats, hi feien parada. Uns exemples són l’Hostal del Vilar, la Remolta de Rocatova o els Torrats d’Alpens. És un dels últims camins que han utilitzat els pastors transhumants per a conduir-hi els ramats.
Camí ramader Transversal
El Camí Transversal, que utilitza en alguns punts el camí ral entre Vic i Berga, parteix el Lluçanès pel bell mig, d’est a oest. A Santa Creu de Jutglar (Olost) es creua amb el camí ramader central o Camí Ramader de Marina. El camí antigament era utilitzat per a portar els ramats de les valls interiors i prelitorals a les pastures d’estiu del Cadí i la Cerdanya.
Camí ramader de Ponent
El Camí de Ponent és paral·lel al Central seguint la partició d’aigües entre la Riera de Merlès i la Gavarresa. Era el camí que antigament utilitzaven els ramats per anar a Castellar de N’hug a passar l’estiu. El tret més característic d’aquest camí és que no creuava cap població al seu pas pel Lluçanès.
Camí ramader Central
Forma part del Camí ramader de Marina, pren una direcció nord-sud, i és un dels camins ramaders més importants del Lluçanès. Aquest camí unia el monestir de Poblet i la Cerdanya francesa i era la ruta per on passaven les ramades d’aquest monestir de l’Ordre del Cister.
Camí ramader de Llevant
Travessa el Lluçanès de sud a nord per la part més oriental, fent de partió entre les aigües del Ter i les del Llobregat, i passant per indrets on els pastors, juntament amb els ramats, hi feien parada. Uns exemples són l’Hostal del Vilar, la Remolta de Rocatova o els Torrats d’Alpens. És un dels últims camins que han utilitzat els pastors transhumants per a conduir-hi els ramats.
Camí ramader Transversal
El Camí Transversal, que utilitza en alguns punts el camí ral entre Vic i Berga, parteix el Lluçanès pel bell mig, d’est a oest. A Santa Creu de Jutglar (Olost) es creua amb el camí ramader central o Camí Ramader de Marina. El camí antigament era utilitzat per a portar els ramats de les valls interiors i prelitorals a les pastures d’estiu del Cadí i la Cerdanya.
Camí ramader de Ponent
El Camí de Ponent és paral·lel al Central seguint la partició d’aigües entre la Riera de Merlès i la Gavarresa. Era el camí que antigament utilitzaven els ramats per anar a Castellar de N’hug a passar l’estiu. El tret més característic d’aquest camí és que no creuava cap població al seu pas pel Lluçanès.
Camí ramader Central
Forma part del Camí ramader de Marina, pren una direcció nord-sud, i és un dels camins ramaders més importants del Lluçanès. Aquest camí unia el monestir de Poblet i la Cerdanya francesa i era la ruta per on passaven les ramades d’aquest monestir de l’Ordre del Cister.
Coneixes el grup de treball de transhumància de Solc?
La feina del GTTS es va iniciar en les jornades celebrades a Santa Eulàlia de Puig-oriol en les quals es va constituir la primera associació de transhumància a Catalunya i que van servir per posar les bases de la feina que ha dut a terme aquest grup, que ha dedicat un munt d’hores i esforços per fer possible la visualització de l’important patrimoni de què disposa el Lluçanès al voltant d’aquesta temàtica. Una de les fites importants assolides en aquests 15 anys ha estat, sens dubte, la publicació del primer mapa de camins ramaders d’un àmbit comarcal, amb la col·laboració del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Coneixes el grup de treball de transhumància de Solc?
La feina del GTTS es va iniciar en les jornades celebrades a Santa Eulàlia de Puig-oriol en les quals es va constituir la primera associació de transhumància a Catalunya i que van servir per posar les bases de la feina que ha dut a terme aquest grup, que ha dedicat un munt d’hores i esforços per fer possible la visualització de l’important patrimoni de què disposa el Lluçanès al voltant d’aquesta temàtica. Una de les fites importants assolides en aquests 15 anys ha estat, sens dubte, la publicació del primer mapa de camins ramaders d’un àmbit comarcal, amb la col·laboració del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.