Paradís (2020) és un artefacte ambiciós i complex: és un disc que es mou en cercles excèntrics, que a partir de punts en comú crea nous cercles, noves illes de significat i reflexió: sobre com cada un de nosaltres és un illa i sobre la nostra necessitat de formar arxipèlags.

Les cançons dialoguen entre elles, es fan preguntes i es contesten, d’una punta a l’altre d’un treball que és tot u i moltes coses alhora: un arxipèlag. El treball de Laia Vallès brilla precisament per la seva inesgotable imaginació, permetent que aquí hi resonin de Bon Iver a Alan Lomax i Chopin fent que sembli que mai hi ha hagut massa distància entre cap dels tres, un nou i insospitat arxipèlag. Perquè a Paradís tot és possible: des dels haikus mínims i delicats (“No tenim mapes”), passant pel sibil·lisme apocalíptic (“Els ametllers”, “Deliris”) i els divertiments insolents (“Dianita”), fins arribar a la bellesa arravatadora de “Si mir la mar” o “Ses aigües són salades”, que podrien ser dues tonades mallorquines de tota la vida però també la prova de que hi ha vida -i mallorquins- a Mart.

Perquè a Paradís sobretot hi ha un esforç constant per respondre a la pregunta de qui som, què ens ha fet així i si podríem haver estat d’una altra manera; i si haguéssim estat d’una altra manera, com serien les nostres cançons?

EQUIP ARTISTIC

En el seu nou treball, Paradís, Gomila parteix d’un nou format a duo amb Laia Vallès junt a qui, amb un so expansiu i transgressor (teclats, sintetitzadors, samplers), aprofundeixen en l’esperit de recerca i experimentació que va donar impuls al seu debut a la vegada que n’eixampla el llenguatge sonor incorporant cançons de composició pròpia que ens obliguen a replantejar-nos tot el que sabíem d’ella i la mena d’artista que tenim davant.

Joana Gomila són:

Joana Gomila (veus, efectes i sintetitzadors).

Laia Vallès (teclats, sintetitzadors modulars i samplers).