Sota el nom de TOST hi ha el meu darrer projecte en solitari.

És una visió personal i contemporània dels sons i de la música tradi-
cional del Pirineu català, una música filla dels boscos, dels arbres, dels moixons i de tot allò que ha arrelat i ressonat en aquestes muntanyes.

Tost és un riu, una vall i un poble deshabitat de l’Alt Urgell. D’aquesta vall era fill el meu padrí, pastor i tractant de bestiar, a qui els seus companys d’ofici van motejar amb el sobrenom de Tost, atès el seu origen geogràfic.

TOST és un cant contemporani a la muntanya, un homenatge a la terra, a allò més proper, al que és de tots i no és de ningú –el que ens és comú-, com ara la Natura i aquestes cançons, o allò immaterial i
efímer, com els sons i els dies que vivim.

Ara, us convido a participar d’aquest ritu sonor íntim,
un art primitiu i nou alhora.

1. Corranda dels xolladors
2. Cant de llaurar
3. Pregària per fer ploure
4. Cançó de bressol
5. La dida
6. Lo moliner i la molinera de Llavorsí
7. El ganivet de dos talls
8. Saba
9. El Cabrer
10. Cant de batre

*A les gravacions de camp hi sentireu: el ramat de l’Ernest, les tronades d’estiu, l’Antònia Fornés Bringué i la Pilar Puigpinós Vilaginés (les meves padrines), la neu dels arbres quan es fon, les campanes llunyanes, l’aigua del torrent, el Quim de cal Sastret de Tost (darrer habitant del poble), i cantadores i cantadors pirinencs.