
TOST
Arnau Obiols
Sota el nom de TOST hi ha el meu darrer projecte en solitari.
És una visió personal i contemporània dels sons i de la música tradi-
cional del Pirineu català, una música filla dels boscos, dels arbres, dels moixons i de tot allò que ha arrelat i ressonat en aquestes muntanyes.
Tost és un riu, una vall i un poble deshabitat de l’Alt Urgell. D’aquesta vall era fill el meu padrí, pastor i tractant de bestiar, a qui els seus companys d’ofici van motejar amb el sobrenom de Tost, atès el seu origen geogràfic.
TOST és un cant contemporani a la muntanya, un homenatge a la terra, a allò més proper, al que és de tots i no és de ningú –el que ens és comú-, com ara la Natura i aquestes cançons, o allò immaterial i
efímer, com els sons i els dies que vivim.
Ara, us convido a participar d’aquest ritu sonor íntim,
un art primitiu i nou alhora.
- Corranda dels xolladors
- Cant de llaurar
- Pregària per fer ploure
- Cançó de bressol
- La dida
- Lo moliner i la molinera de Llavorsí
- El ganivet de dos talls
- Saba
- El Cabrer
- Cant de batre
*A les gravacions de camp hi sentireu: el ramat de l’Ernest, les tronades d’estiu, l’Antònia Fornés Bringué i la Pilar Puigpinós Vilaginés (les meves padrines), la neu dels arbres quan es fon, les campanes llunyanes, l’aigua del torrent, el Quim de cal Sastret de Tost (darrer habitant del poble), i cantadores i cantadors pirinencs.
