cantilafont-2020-nuria-graham-programacio

núria graham

marjorie (Primavera Labels, 2020)

El tercer disc de Núria Graham arranca despedint-se de la seva Irlanda natal per entrar en una espècie d’arbre genealògic on es confonen els personatges reals i els inventats. Así trobem a la seva àvia Marjorie a la que mai va conèixer, una misteriosa Shirley o la trista bebedora Hazel; tres dones que segueixen ampliant la llista de personatges memorables que han anat apareixent en les seves cançons, però que apareixen també altres veus a les que la Núria interpreta casi com un mèdium: el seu tiet Niall Graham, autor de la cançó “No returning”, o els seus amics Power Burkas a qui respon amb“Toilet Chronicles”.

El disc conté alguna de les cançons més rodones de la seva carrera, escrites originalment a piano, caixa de ritmes i veu, pensant en clàssics com Todd Rundgren, Carole King o Joni Mitchell i en alguns dels seus hereus com Cass McCombs o Angel Olsen. Un mirall que retorna a la seva imatge a mig camí entre el soft-rock d’atmosferes tenues i el soul líquid en forma de deu cançons treballades per ella i en Jordi Casadesús, i tocades per ells mateixos juntament amb els seus inseparables Aleix Bou i Artur Tort.

La compositora mig irlandesa mig catalana va publicar el seu àlbum de debut First Tracks el 2015 amb només 16 anys. En poc més de dos anys, va llançar Bird Eyes+ In The Cave (EP) i gairebé a continuació el seu segon disc Does It Ring a Bell? (2017), un álbum que la va posicionar en la escena nacional com a artista imprescindible per entendre el folk-pop fet a casa. Durant aquests dos darrers anys, la Núria no ha tingut descans i ha girat internacionalment a les sales i festivals més destacats i s’ha fet un lloc com a compositora i guitarrista del grup d’Amaia. Finalment arriba aquest nou material, “Marjorie” que ja tenim moltes ganes de descobrir durant el festival Cantilafont.

cantilafont-2020-da-souza-programacio

da souza

salsa agredolça (Bubota, 2020)

La salsa agredolça és el gran miracle de la gastronomia oriental. Agra i dolça, és una paradoxa ingerible que condimenta rotlles de primavera i d’altres deliciosos menjars arreu del món.

La música de Da Souza també és una paradoxa. Les seves cançons són de gust edulcorant, evocant postals màgiques i somiadores, però també son capaces d’amargar-te la setmana. Tres versos més tard i quan menys ho esperes. Agra i dolça, com la salsa i com ho és l’hivern, com ho és l’amor, com ho és el pas del temps.

El quintet mallorquí publica Salsa agredolça, quart disc i recull d’herències acumulades de quasi una dècada. Fa anys que Da Souza van aparcar els cops indiscriminats de guitarra, sumant matisos a cada nou treball i transportant-nos a altres galàxies. Una cerca constant de realisme màgic musical, amb una excentricitat incorruptible i única al panorama nacional. El seu nou àlbum és el cim de la muntanya de bones cançons que han anat escalant fins avui. I farem el cim amb ells durant el festival Cantilafont.